Vet aquí que...

Silenci

2008-10-30T14:19:00.003+01:00

(...)

M'agrada el silenci, i l'olor a boniatos i castanyes recent fets.

(...)

M'agrada el silenci, i saber que demà serà una gran dia.

(...)

Silenci, que ningú sàpiga què passarà demà. Silenci, no diré res.

La Princesa Talladora

2008-10-28T09:37:00.004+01:00

Aquesta és la història de la Princesa Talladora, que jugava a embrutar estores i menjava davant la rentadora.

Hi havia una vegada, en un petit poble al peu d'una gran muntanya de color rosa, un castell vermell on vivien feliços el Rei i la Reina. Eren tan feliços, que van decidir fer sexe per tenir un fill príncep que rescatés princeses encisadores.

Aquella nit van treure's la roba i van disposar-se a concebre el futur Rei. La nit va ser llarga, la llum de la cambra no es va apagar en cap moment, però no ho van fer bé, i al cap de nou mesos va neixer la Princesa Talladora, que, evidenment, no era un home.

(...)

Així que, pel seu vintisegon aniversari, van decidir regalar-li una rentadora, per netejar les estores que dia sí i dia també, embrutava.

La Princesa Talladora va llegir-se les instrucciones de com funcionava aquell màgic aparell: polvos per aquí, botons per allà, no semblava difícil, però tampoc era bufar i fer ampolles. Per practicar, va agafar set dels centenars d'estores que giuardava en l'armari blau de la pared del fons i va embrutar-les com mai havia embrutat cap estora: una amb xocolata, l'altre amb melmelada de maduixa, una altra amb fang, l'altre amb cireres madures, en una va abocar una ampolla sencera de vi del Priorat, la més blanca de totes, la va pintar amb retoladors de mil colors i la última, de color negre, va omplir-la de guix i de farina.

Va ficar-le stotes dins la rentadora, va seguir le sinstruccions i va anar a buscar le dinar. Volia veure, en directe, com auqella sorollosa màquina desfeia tot el que havia embrutat. L'operació va durar dues hores.

En acabat, la Princesa Talladora va agafar un per un els set estors, els va mirar i remirar i, en veure que havien quedat impecables, va sortir al jardí del castell, va enfilar-se en l'arbre més alt i, fent un gran salt, va convertir-se en un milió d'estrelles.

Vermell

2008-10-19T22:20:00.004+02:00

Tinc un amic que, quan veu coses de color vermell, es queda mut. Deixa de parlar fins que torna a veure quelcom blau. Com que el conec, quan quedo amb ell porto a sobre unes ulleres amb els vidres blaus. Quan es queda mut, se les poso i li faig mirar alguna paret blanca.

Tinc un amic que no sap expresar-se quan veu coses vermelles, per això jo em vesteixo de groc o de negre. I a vegades em fa ràbia no pder-me posar el meu vestit vemell, però és que prefereixo que el meu amic em parli.

Bé, en realitat no tinc cap amic que es quedi mut quan veu coses vermelles, la frase corrrecta seria que tenia un amic que es quedaba mut quan viea coses vermelles, perquè aquest amic ha après a parlar malgrat tot el que l'envolta sigui vermell, i m'agrada que parli sempre, que no es quedi mut mai i que expresi tot el que sent quan li vingui de gust.

Tinc un amic que em diu que m'estima sense que li faci vergonya, que em diu que m'estima sense que se li enredin les paraules. Tinc un amic que m'estima.

------------------------------------------------------

Para mi tú eres el mal, eres la única verdad, mi razón para continuar. El motivo de vivir, planeando sobre ti, el alivio de mi soledad. Para mi tú eres el centro de mi pequeño universo. Para mi tú eres la lluvia resbalando sobre mi y la luna que quiero sentir. Mis palabras sin decir, las canciones sin cantar y un millón de puertas por abrir

Si no quieres no tienes que responder, pero quisiera saber: ¿que soy yo para ti? ¿otra noche sin dormir? ¿una escena de amor o siempre un último adiós? ¿que soy yo para ti? Dime: ¿qué va a ser de mí? Volver a abrazarte así, dímelo: ¿qué soy yo para tí?

Para mi tú eres el sol que inundo mi corazón, el camino de mi salvación. Para mi tocar tu pelo es como estar en el cielo entre tu luz azul y tu calor.

Si no quieres no tienes que responder, pero quisiera saber: ¿que soy yo para ti? ¿otra noche sin dormir? ¿una escena de amor o siempre un último adiós? ¿que soy yo para ti? Dime: ¿qué va a ser de mí? Volver a abrazarte así, dímelo: ¿qué soy yo para tí?

Para mi tú eres mi hogar donde yo quiero llegar y abrazarte a tí para dormir. Ahora dime sin pensar si este amor es de verdad, dime: ¿qué soy para ti?

http://es.youtube.com/watch?v=ZwlMmmmse5Q

2008-10-14T08:57:00.003+02:00

Diuen que un cop et llegeixes un llibre, aquest es transforma en un element purament decoratiu i que la seva única utilitat positiva és la de poder presuimir, davant els amics, de ser un devora-llibres.

Però els que em coneixeu, sabeu que hi ha un llibre, un petit llibre, diria jo, que per més que me'l llegeixi, per més que el miri i remiri, mai en tinc prou.

I ara tinc dos motius més per llegir-me'l, un suec i un finlandés. Gracias, muchas gracias.

I canviant de tema, o bé, canviar, el que es diu canviar, no gaire. Prometo guardarlo como si fuera un tesoro, porque, a decir verdad, es un tesoro, que fué leído por última vez el 6 de octubre y releido por primera vez cuatro días después; y a pesar de las paginas amarillentas y el paso de los años, sigue conservando la magia del primer día.

En resum (i pels que encara no heu entès de què va la història), l'Eingel m'ha enviat tres exemplars del Petit Princep: en suec, en finlandès i el seu en espanyol. Otra vez, y mil veces más: Gracias, muchas gracias.

Com sabré que l'he trobat?

2008-10-01T10:14:00.002+02:00

-Com sabré que l'he trobat?
- Perquè t'ho dirà el cor.

Feia 20 anys que la Nora i la seva mare havien tingut aquella conversa, feia 20 anys que la Nora intentava donar sentit a aquella frase, i no va ser fins aquell dia que ho va entendre.

"Perquè t'ho dirà el cor", es va repetir mentre l'Albert l'estrenyia fort contra el seu pit i li acaronava la cara mentre li deia: "T'estimo, princesa, t'estimo moltíssim"

Pim! Pam! Pum!

2008-09-26T12:37:00.002+02:00

Entre amics, feia tant que no reia entre amics...

Foc! Llum! Musica! Aigua!... Que comenci el piromusical de la Mercè!

I entre ooooooooohs! i aaaaaaaaaahs! Barcelona es va paralitzar (vale, no tothom) per gaudir d'un magnífic espectacle de focs artificials.

Dues coses a millorar per l'any vinent: que els coets siguin silenciosos i que estiguis amb mi.

Quan sigui petita, dibuixaré un arbre amb dos ocellets, un rosa i un blau, i els faré tot de cors al voltat.

Il·lusions

2008-09-22T23:38:00.003+02:00

il·lusió: 1) Error d'interpretació d'una dada o un contingut sensible o mental 2)
Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable 3) Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.

------------------------------

La formiga va començar a pujar, i pujar, i pujar,... i sabia que era millor quedar-se a terra, però va continuar pujant, i més i més i... i al final va caure.

Fa mal quan et trenquen en mil bocins. Però no t'amoïnis, ja estava preparada.

Set-cets trenta

2008-09-17T22:20:00.007+02:00

He buscat per tots els calaixos, dins de tots els armaris, a cada racó de casa, però no he aconseguit trobar-lo.

"I want to spend my lifetime loving you"

M'he begut totes les ampolles de casa, les d'aigua, de sucs, de llet, de refrescos i alcoholique, però encara tinc set.

"Será porque te amo"

I t'he enviat petons, de tots colors, de totes formes, de tots sabors. T'he besat en somnis, t'he besat desperta. He mossegat els teus llabis. I encara no tinc prou.

I ja van dos. Em deus un sopar, i jo et dec un dinar.

Un suc de préssec, si us plau.

2008-09-16T00:36:00.003+02:00

Amb gel, si us plau.

En un got alt.

Perdona... millor si el got és ample.

Eh! Ah!, no, el prefereixo en copa, però amb molt de gel.

Un suc de préssec, si us plau, que estem de celebració.

"El dibujo de tu dedo deslizando por mi espalda un corazón"

Històries a cau d'orella

2008-09-12T11:59:00.008+02:00

I la princesa li digué: "No ploris, petit, les noies som així. Un dia estem pesades i dessitjoses de que ens feu cas i a l'altre no volem saber de vosaltres. No ploris, petit, és normal que les adolescents tinguem aquests canvis d'humor, avui estem simpàtiques i dolces i demà serem les més bordes i arrogants. No ploris, petit, aviat trobaras la que et faci feliç, la que estigui només per tu, la que et regali somriures i, en silenci, et miri mentre dorms. No ploris, petit."

Però en realitat el petit no era tan petit, era gran, alt i tocava el cel amb la punta dels dits. Tampoc plorava, estava una mica despistat. Ni la princesa era tan princesa, era, només, una sirena.

Ja som aquí!!!

2008-08-25T09:54:00.000+02:00

L'aventura per Soria s'ha acabat.

Hem fet més de 1000km en 15 dies, hem recorregut Soria de Castell en Castell. Hem descansat a la fresca i hem gaudit del silenci.

Ara toca reincorporar-se a la calor xafogosa de Barcelona, al soroll dels cotxes de la Gran Via i a matinar per anar a treballar.

Adéu vacances, fins... el mes vinent.

Marxem de vacances

2008-08-05T12:02:00.000+02:00

Aquest últim cap de setmana he estat a Torredembarra, a una caseta tope cuca que els meus pares han llogat per passar l'Agost. Quin plaer: sol, platja, piscina, barbacoa, fresqueta... tot i que els mosquits ens van fastiguejar i molt.

Aquesta setmana, el divendres, l'Oriol i jo marxem cap a Soria, al seu poble (Alcubilla del Marqués), a passar uns dies de descans, a veure les rodalies i a viure les festes majors.

El viatge serà, segur, tota una aventura. Anirem en cotxe, conduint un ratet ell, un ratet jo, i així fins arribar. Són més de 500km, però com no tenim presa...

Parlant de presa, el diumenge, tornant de Torredembarra, el meu pare em va deixar conduir des de Vilafranca del Penedès fin a casa, amb el cotxe gran (el Ssangyong), al principi em feia una mica de respecte, hi havia trànsit dens i era la meva primera vegada a l'autopista, a més, no duia la L, així que... vaig oblidar-me, momentàniament, dels 80km/h màxim als que puc circular i em vaig posar a 130km/h, uff... quina tensió!

Però divendres prometo anar a la meva velocitat, sense presa, que el poble no tanca per vacanes!
Doncs suposo que aquí és on comença el parèntesis de l'estiu...

Què gran és l'estiu!

2008-07-23T12:32:00.000+02:00

Sóc persona d'hivern, ja ho sabeu. M'agrada el fred, acurrucar-me sota una manta, sortir al carrer quan plou i sentir les forts corrents de vent a la meva pell, però ara fa calor, molta, i això no va amb mi.

Però l'estiu és gran, molt gran, i més si a l'estiu se li sumen tardes lliures, ganes de sortir i cotxe!

Dilluns vaig anar amb l'Oriol a l'IMAX Port Vell, una experiència al·lucinant!

Ahir, tarda de relax i compres amb le smeves germanes.

Avui, en poc més de dues hores sortirem rumbo a la primera aventura 100% estiuenca: anem a la platja en cotxe!!

En el paper de conductora despistada, jo mateixa. Com a retrovisor auxiliar, la Judith, la meva germana i fent les funcions de coopilota sexy... la Ingrid!

A veure què tal ens surt la tarda... ja us explicarem.

I sí, ja tinc la FiatDobló casi arreglada per quan marxem a Sòria. Demà porto a arreglar la luna devantera i el retrovisor esquerra.

Vagi bé!.

Monta el Pollo

2008-07-13T23:01:00.000+02:00

Exacte, he d'aconseguir que la gent monti pollos. M'ajudeu?
He de fer córrer per internet aquesta iniciativa, així que si la publiqueu al vostre blog, flog, space, web,... jo encantada.

MONTA EL POLLO

Nervis

2008-07-09T08:17:00.000+02:00

Sí, estic nerviosa.

Poc després d'acabar el curs, el meu profe de creativitat, el Nicko, em va demanar les meves dades sense donar-me més explicacions. Al cap d'uns dies em van enviar un e-mail des de El club de creativos convidant-me a participar en el Versus'08, un concurs de talents creatius que em pot obrir moltes portes.

D'això ja fa més de 3 setamanes, i clar, casi se m'havia oblidat. Aquest matí, quan he obert el correu, a la safata d'entrada només hi havia publicitat i cadenes, però al correu no dessitjat hi havia un mail de la Conchi Verdú que deia:

Hola Jennifer,

Mañana, a las 12 de la mañana se colgará el BRIEFING en la WEB www.clubdecreativos.es y además te lo enviaremos por email.

Las piezas se podrán subir a través de un enlace que habilitaremos también en nuestra web (ver fechas y horarios en el briefing de mañana).

Para subir las piezas vas a necesitar estos datos:

Usuario/ email : sh41n4@hotmail.com;
Password: *****

Un saludo,
Conchi Verdú

Així que ara estaré nerviosa fins el final de concurs. Ja us explicaré què tal el briefing (que, per si no ho sabeu, són les indicacions de què es vol, com es vol, el temps d'entrega i informació del producte/servei que l'anunciant dóna al publicista).

Ah! I ahir em vaig comprar 3 vestits: un rosa, un verd i un groc.

Somnis

2008-07-07T10:40:00.000+02:00

Tinc un somni, el tinc ben guardat, en el primer calaix, dins d'una caixeta de tons marrons. Fa dies que no el miro, suposo que continuarà allí.

Va venir a veure'm ara fa uns quants mesos, no recordo si 2, 7 o 18. Va venir una nit de festa. Bé, en realitat no va venir, el vaig veure i vaig llançar-me a agafar-lo abans que l'agafés qualsevol altre persona.

Al rpincipi, no estava segura de si es quedaria amb mi o no, li vaig deixar la finestra oberta, per si s'estimava més marxar, però no ho va fer, es va quedar. Ara, totes les nis tanco la finestra, sé que si marxés ara, dormir ja no tindria cap mena de sentit.

Tinc un somni, que ha deixat de ser somni. Tinc una realitat, que no vull que ho deixi mai de ser.
I avui, més que mai, li vull agraïr que estigui al meu costat, que em recolzi, que m'animi, i, sobretot, que em canvii petons per somriures quan estic trista.

Tinc un somni, que no és un somni, tinc una realitat, que és un tresor.

T'estimo.

Imagina't

2008-07-04T08:28:00.001+02:00

Imagina't. Ja? Com t'imagines? Que què t'has d'imaginar? A tu mateix. Ros? Moreno? Alt? Amb bigoti? Sense pèl púbic? Imagina't.

Doncs ara que has fet aquest esforç mental d'imaginar-te, diga'm, ets capaç d'estar més de dues hores sense parpallejar?

(Dues hores més tard)
Vale, vale, m'ho crec, ja pots obrir els ulls, què innocents erem de petits.

Vola que vola, Papallona

2008-07-02T09:58:00.000+02:00

No era una papallona, en realitat només era un cuc de seda, però era d'un verd tan intens... Vaja, tampoc era un cuc de seda, era una tija d'amapola, però lluia tant al mig del bosc... Bé, en realitat ni era una tija, ni d'amapola ni estava al mig del bosc. Només era un llàpis, de fusta, i estava al mig del meu estoig.

El vaig agafar, el llàpis, no el cuc de seda, i vaig començar a dibuixar sense pensar. Unes ratlles, possiblement la gespa d'una bosc, o del jardí d'una casa. Al mig, unes boletes petites, també de color verd, possiblement el famós cuc de seda. A no, espera.

El vermell va sortir de l'estoig, també volia ser protagonista, va fer quatre ratlles mal contades, serà una flor? o una papallona? Qué més dona?

El Yupi diu que les papallones son flors que han aconseguit la llibertat, bé, ell només diu que són flors que volen, el tema de la llibertat l'afegeixo jo.

El dibuix, que no se'ns oblidi. Hi havia un bosc, o el jardí d'una casa, amb un cuc de seda que es va convertir en una papallona vermella que jeia en una amapola.

El blau i el groc van voler fe de les seves, amb un sol i un cel.

M'agrada tant el copy de Telefònica: reivindica lo simple.

Hi havia una vegada...

2008-06-20T09:59:00.000+02:00

Hi havia una vegada una principesa que vivia en un castell de color rosa situat al mig d’un gran i misteriós bosc.

La principesa, que es deia Marieta, no havia sortit mai d’aquell bosc, tot ho tenia allí, El Mag Magallón i la Bruixa Lefler, que li ensenyaven no només trucs de màgia, sinó tot el que una principesa ha de saber: oratòria, retòrica, protocol, història.

La principesa Marieta, tot i que ho tenia tot (un carruatge de cavalls per ella sola, una habitació enorme i decorada al seu gust on es passava els matins fent “feina”, uns pares-reis genials, unes gemanes-principeses amb les que mai s’avorria i un amor meravellós) no era feliç del tot.

Va arribar un dia en que la principesa Marieta va decidir investigar què hi havia fora del seu bosc. Va treure’s el carnet de carruatges, va acabar la seva formació i va fer la maleta. Va trucar al seu principeso i van marxar, agafats de la mà a la Ciutat Eterna, allí va gaudir de Castells rodons, de jardins enormes, de grans teatres, de passejades a la vora del riu, però van haver de tornar, el viatge es va acabar.

Va ser llavors, quan la principesa Marieta va descobrir quin era el motiu de la seva tristesa, i va intentar posar remei. Va començar a remenar màquines estranyes, a fer dibuixos a l’aire i a lligar els estels de tres en tres. Però llavors, el seu gran amor, el principeso Joan, li va aconsellar que no s’accelerés, que esperés, que la lluna nova portaria somriures extraordinaris.

I la principesa Marieta li va fer cas. Va deixar els estels lligats de tres en tres, va desar les màquines estrafolàries i va amagar els colors invisibles. Va tornar a la rutina de sempre, a les classes amb el Mag Magallón i la Bruixa Lefler, als rieres amb les seves germanes princepeses i a passar-se els matins a la seva gran habitació; però aquest cop ho va fer amb ganes, amb un somriure extraordinari i esperant a que marxes la lluna nova.

Si fos un plaer...

2008-06-17T11:27:00.000+02:00

M'acaben d'enviar un mail d'aquest tipus "memes" que fa molt el Carlos. Consisteix en descriure 5 plaers (no sexuals) que et facin sentir realment bé i, al final (o al principi), demanar a 5 persones més que descriguin els seus plaers i així fins que tot el món hagi descrit els seus 5 plaers i tothom conegui les intimitats de tothom i llavors els novios i les novies de les persones que han confesat els seus 5 plaers sabran com fer-lo gaudir d'una manera no sexual.

Bueno, vale, l'objectiu només és dir els 5 plaers i prou, però a que molen, les meves paranoies?

Primer diré les 5 persones que han de confesar els seus 5 plaers (recordeu que no poden ser sexuals!!): El Carlos, el Didac, l'Eingel (ya te has quedado para siempre con este nombre), l'Elisenda i el Ruben. No ho he dit abans, però els has d'avisar de que els nomines!!

I ara van els meus 5 plaers no sexuals:

1) Quedar-me a la dutxa i que l'aigua vagi caient a sobre meu i jo tancar els ulls i relaxar-me. Quina pau. Llàstima que ara amb la sequia no ho puc fer gaire (per no dir res)

2) Sortir de la dutxa, embolicar-me amb una tovallola i estirar-me al llit i tancar els ulls i si em quedo dormiuda, molt millor.

3) Menjar-me un bon gelat de chocolata mentre miro al tele.

4) Seure a la vora d'un riu i mullar-me els peus amb l'aigua. Però com soc tan maníaca, l'aigua ha d'estar super neta, que si no veig el fons no m'hi fico ni boja!

5) Que em toquin el cap de forma pausada. Amb això em quedo grogi.

Ale, ja està.

Un cap de setmana ROMAntic

2008-06-16T18:15:00.000+02:00

Aquest cap de setmana l'Oriol i jo hem anat a Roma, per gaudir del seu regal d'aniversari (que va ser el dilluns 9). Ha estat un viatge curt, de divendres a diumenge, però intens, molt intens.

Hem caminat més de 30km, si, si, no exagero. Hem visitat totes les atraccionsm turístiques típiques, hem vist l'Air Force One (no vam poder fer fotografies), he matinat de valent, hem descansat i hem menjat pizza italiana.

El moment més tendre va ser el dissabte a última hora del matí. Després de caminar per la vora del riu Tiber durant més de 30 minuts, al pont Milvio, on vam deixar el nostre candau en un dels fanals centrals.
Però on realment em vaig emocionar va ser a la Fontana di Trevi, aquesta espectaular font té quelcom especial, màgic i encissador que em fa posar la pell de gallina. Sí, vaig tirar la moneda alhora que demanava un dessig i sí, ens vam donar un petó de pel·lícula i no, no em vaig comprar un gelat a la gelateria que hi ha just al davant de la font, però em vaig haver de comprar piles per la càmera de fotos, que se'm van acabar allí.

No hi ha paraules suficients per descriure la quantita de sensacions que he viscut aquest cap de setmana, no només per visitar Roma, la ciutat eterna, sinó per haver anat amb l'Oriol.

I ja ho saps, bichu: Solo que aun hoy, los cuerpos con alma se esconden del sol. De noche se escapan, de noche se dan los cuerpos con alma. Aun hoy ,aun hoy

Només queda un dia per demà

2008-06-10T11:07:00.000+02:00

Doncs si, demà, 11 de juny del 2008, és el día en que es celebra el meu acte de graduació, bé, el meu i el de 120 persones més.

Demà a les 20:00 ja seré una llicenciada en Publicitat i Relaciones Públiques (tot i que fins el setembre no ho podré fer efectiu). Demà em vestiré de princesa. S

I per la nit, sopar i festa (tot i que no sé si molta o poca, estic força refredada i he de fer bondat, que el divendres marxo a Roma. però això és una altra història.)

De com les coses poden acabar bé...

2008-06-04T08:24:00.000+02:00

Dimarts, ahir, va ser un dia especial.

Després d'un mes de "ara no puc", "avui tinc classe" i "és que la Judith està molt enfeinada", ahir, per fi, vaig poder anar a buscar el meu vestit de princesa per l'acte de graduació del proper dimecres (queda una setmana i poques hores!!).

La tarda va començar moguda. De 16h a 18h tenia una reunió, així que vaig quedar amb la Judith i l'Oriol a les 18:15h a Plaça Catalunya (bé, amb l'Oriol a les 18:30h, que ell és puntual i nosaltres no gaire)

D'entrada, a la reunió vaig arribar empapada per la pluja, no, no portava paraigües. Però bé, em vaig poder eixugar bastant i no es notava gaire. Vaig sortir d'allí a les 18:10h (ja arribava tard), i vaig anar corrents al punt de trobada.

La Judith ja hi era i l'Oriol va arribar puntualíssim a les 18:29h (si és que és un amor...) Doncs bé, vam anar a buscar el vestit, ja el tenia vist i probat, només faltava que l'Oriol donés el seu vist i plau. I va ser en aquest moment quan van començar els nervis...

El vestit estava trencat (per molt que la dependenta digués que era descosit) i brut de maquillatge, i no, no pensava endur-me un vestit de 300€ brut i trencat. Vaig emprovar-me el segon model, el que també m'agradava però no tant, i un altre cop, tacat de maquillatge. La gent no sap que quan es va a provar roba el maquillatge es deixa a casa? Que després passa el que passa! Jo ja me vaig començar a posar nerviosa, a més, no hi havia cap altre vestit que m'agradés, bé, sí, hi havia un groc llempant, però era massa llempant i estava fet per barbies, així que no em servia.

Em vaig provar com 5 vestits més, però cap m'agradava. Llavors l'Oriol va tenir la genial idea de preguntar-li a la dependenta si en alguna altra botiga tenien el vestit (el segon que em vaig posar), i li van contestar que els hi quedava un. Ja eren les 19:30, però tot i així els dos bunics em van acompanyar.

Vam arribar allí i, efectivament, estava el vestit, però no tenia cinturó. Mentre la dependenta despatxava a una noia, ens vam posar a remirar i, ESTAVA EL PRIMER VESTIT! EL MEU, EL QUE A MI M'AGRADAVA! El vaig agafar, el vaig inspeccionar minuciosament i quan vaig veure que estava en perfecte estat, el vaig comprar.

Al final, el dia va acabar força bé, de fet, va acabar genial, tard, però genial. L'Oriol va arribar a casa seva passades les 21:30, i nosaltres prop de les 21h.

Als meus pares el vestits els hi va encantar, és que el vestit és, encisador. Ja el veureu.

No us podeu imaginar quina alegria quan vaig veure el vestit penjat en el penjador i net i sencer... casi em poso a plorar!!

Per cert! Després d'explicar-li totes aquestes aventures a la mama i la papa, em vaig adonar que ja m'havia arribat el carnet de conduir definitiu... és tan bunic... tan rosa...

I al final, les coses sempre acaben bé.

Dragon JennKhan!!

2008-05-28T08:10:00.000+02:00

(Gràcies, Sergi, per donar-me el títol del nou post :D)

Doncs bé, sí, ja es pot dir que soc un perill, i no un perill qualssevol, no! Soc un perill amb rodes (amb 4 i una de reserva). Us presento el meu petit (mireu-lo, té cara de no haver trencat mai un plat...)
Quantes aventures ens esperen junts... i la primera serà posar-li benzina i netejar-lo per dins i per fora, que està que fa una miqueta de pena... :p

Pels que esteu intrigats i encara no m'hagueu entès, sí, es tracta del MEU cotxe, un Seat Ibiza de l'any de la picor, de 1200 de motor i 63cv. No és un gran cotxe per potència i prestacions, però el fet de ser el meu primer cotxe, per mi, el fa més que especial.

Vale! Vale!! posaré un turnomàtic per tal que tots els que vulgueu probar-lo hi pugeu, però aviso, sacseja casi tant com el DragonKhan... o potser soc jo la que el faig sacsejar... serà que encara no li tinc agafat el tranquillu del tot?

Y cuanto más acelero...

Ja soc L!!

2008-05-20T13:12:00.000+02:00

Doncs sí, divendres dia 16 de maig, a les 7:00 hores una servidora va anar a fer la seva última pràctica de conduir. A les 8:00 (que va ser casi 3 quarts de 9), tenia programat l'examen pràctic. No va ser gaire difícil. Vaig donar un tomb per Sants-Estació i au!, a esperar que s'examinessin els altres 2 companys.

Gairebé una hora més tard, em van dir la nota: APTE!

Així que, senyores i senyors, ja hi ha un perill més a la carretera.

Tan aviat tingui el carnet (bé, el provisional), anirem a fer una costellada, vale!!??

Apa, petonets!

Per cert, he afegit un traductor a la web, així la Carmen-de-los-gatos podrà llegir i entendre el blog!

A vegades..

2008-05-14T08:40:00.000+02:00

Us enrecordeu? A mi, a vegades em passen coses. I avui és un d'aquests dies en els que em trobo tan feliç que de bon matí sé segur que em passarà alguna cosa.

I avui no ha trigat gaire. Em pasa que tinc un desig. És un desig petit (perquè es pot realitzar en un curt període de temps). Desitjo anar a sopar a un Fresco, amb els frescos estos amb els que de tant en tant quedo. Desitjo que quedem un divendres (per exemple el 30 de maig) a eso de les 17 de la tarda, que anem a fer una visita cultural de les nostres (a la Sagrada Família, mateix) i que, en acabat anem a sopar, i després anem de festa (o no).

Qui s'apunta?

I sí, sempre, sempre, sempre, em pasa que l'estimo...

Japi Güiiiiiquennnnn tuuuuuuuuu miiiiiiiiiiiiiiiiiii

2008-05-13T09:31:00.000+02:00

Pos eso, queso, que aquest any el meu cumple s'ha allargat a casi tot un cap de setmana! (I encara falta celebrar-lo amb els i les guapis!!)

Dijous, dinar al japo, amb la mama i la Cris, per la nit, sopar en familia, amb pastís de chocolata i maduixes i regalets, regalets, regalazo!

Divendres, festa. Vale, no, vaig estar molt enfeinada, i vaig arribar tard a casa l'Oriol, però plovia, i tal i la cosa va quedar disimulada. Sopar de frankfurts i brakfurts i ketchup i pa. Postre? no, gràcies i regalet i regalasus!!

Dissabte, bàsquet, i dinar i comprar i mentires i enganyus i telèfon i missatges i SORPRESA!! Festa sorpresa al HappyPark, no, no per mi, pel meu pare, que el dia 3 va fer 42 anys. I picoteo, i riures, i pilotazos, i golazos, i una mica de vodka, i una cagurita (jo) que porta el pastís i regalito.

Diumenge, més bàsquet, i dinar a casa l'àvia de l'oriol, i més bàsquet. Per la nit, pizza i wii.

Dilluns dormir fins tard, llevar-se i wii. Dinar (fricandó amb cuscús) i més wii.

I així vam arribar a la nit del dilluns, a dormir aviat, que avui, tocava matinar.

Llistat de regalets i regalasus!:
* dues postals electròniques
* un sms amb foto i veu
* dues bruses (una groga i una negra)
* unsa patalonets texans curts
* un puzzle de 2000 peces (no en tenia cap, d'aquesta xifra) de Lancelot, o algo així
* un super WIIFIT!!!!!!
* un penjoll amb arracades a joc
* un megasuper MARIOKART (amb volant)
* un volant extra per fer carreres a dos.

Merci a tots per tot!!

I així, fins demà

2008-04-29T11:59:00.000+02:00

Qui diu demà, diu setembre perqué sí, ho he decidit, el TFC no l'entregaré el 17 de maig com tenia previst, el deixo per setembre. No és que em falti molt, però vull perfeccionar-lo, vull que estigui ben fet, i vull gaudir-lo, no vull que sigui un treball més i punt, que, carajo! és le me Treball de Final de Carrera!!

Així que ara aniré més relaxada, perquè porto la feina molt avançada (rodolí!), i perquè ja prou tinc amb el cotxe (m'examino el 16!!), amb el cumple (el meu i el del meu pare), amb la graduació (vestit per aquí, vestit per allà) i amb el bàsquet (aquest dimecres a les 21:30 tinc un partit de fèmines a l'Hospitalet, si algú té ganes de veure cuixes, pot acompanyar-me :p) com per ofegar-me amb intentar entregar un treball que opta amb un simple "aprovat".

i 10!

2008-04-16T12:28:00.000+02:00

Aquest és el post 10, no és especial, però és rodó, fijate tú.

Últimament actualitzo poc, ja ho sabeu, estic liada amb el Treball Final de Carrera, les peces de publicitat que en manen fer el Nicko i el Camps, amb lo de la I Mostra Benestar-Salut al Poble-sec, amb el treball de Fundraising, amb les fitxes dels sectors i les de les pràctiques,...

El diumenge 27 aniré a veure el harlemglobetroters estos, a vore qué tal, ja us explicaré.

Queda menys d'un mes per acabar la uni, la carrera, la vida acadèmica. No penso (de moment) continuar estudiant. Ni màsters, ni post-graus ni segones carreres. No és que no vulgui, que sí, hi ha alguna coseta que m'agrada; el problema està en que estic cansada d'estudiar, cansada de fer treballs, cansada d'anar a classe,...

Tinc un nou projecte, però necessitaré mooooooooooolta gent, ja aniré avisant.

Vaig a dormir.

De cap a peus

2008-03-28T18:20:00.000+01:00

Per petició popular, actualitzo. No és que no tingui res a dir, el que passa és que no tinc temps per dir res.

Tinc dues obres d'art més: la Mona Lisa i l'Home de Vitruvi, tots dos del DaVinci, tots dos de 1000 peces i tots dos per tan sols 14,95€!!

El primer ja el tenim mig muntat; l'altre, encara està a la bossa, poc a poc.

Però aquests no són els únics puzzles que tinc, no pas. Les meves sabatetes també són de puzzle! de fet, tenen un estampat en blanc i negre de peces de puzzle encaixades, si és que quan una és friky, ho és de cap a peus... :D

Ups...

2008-02-22T20:42:00.000+01:00

Fa més d'un mes que no escric, i no és per falta de ganas, no. He estat (i estic) molt enfeinada. Així que per no enredar-me molt, he decidit fer un llistat amb les novetas:

* Hem acabat un nou puzzle!! El del Matrimoni Arnolfini. Han estat moltes hores separant peces verdes, marrons i vermelles, moltes preguntes formulades a l'aire, molts moments tensos, però ho hem aconseguit. Puzzle enllestit i enmarcat.

* He acabat l'exàmen de gener, aquest com només en tenia 1, i no em puc queixar, la veritat.

* Fa molt que dic de quedar, però mai quedem. Hem de recuperar les nostres sortides culturals.

* Vaig aprovar el teòric de conduir amb 0 errors! Ara estic a l'espera de començar les pràctiques, quines ganes que tinc!

* Està decidit: del 25 al 29 de juny l'Oriol i jo marxem a Brussel·les.

* He començat una assignatura nova, és una lliure elecció i, la veritat, promet. Es tracta de, cada setmana, entregar una solució a un briefing que ens proposi el Nicko (es massa enrotllat per dir-li "profe" xD) Algún dia us en parlaré d'ell o de les seves classes més detingudament.

I fins aquí les novetats, ara mateix he d'acabar de perfilar com serà el BenestarSalut del Poble Sec. Esteu tots convidats!!

Adéu 2007, hola 2008!

2007-12-31T19:34:00.000+01:00

Toca fer balanç, si, és típic i cutre, però toca fer-lo, i sobretot perquè aquest any ha estat, em penso, el MEU ANY.

L'altre dia vaig estar mirant la llista vermella que vaig fer ara fa un any, amb els propòsits per al 2007 i ohlalá!! només em queda l'espineta del Carnet de Conduir (aquest gener a tope amb la teòrica!!! xD).

Però tot el que vaig demanar, dessitjar, ho he aconseguit, alguns prpòsits de pura chiripa. altres perquè me'ls he currat, altres perquè us els heu currat vosaltres. A més, dessitjos d'aquests que creus impossibles i que ja ni demanes, també s'han fet realitat. Aquest any, SÍ!.

I és que he conegut ciutats noves, he millorat com a persona, he après a veure les coses des d'un altre punt de vista i, el més important, he estret vincles amb le spersonetes que més m'estimo.

I si hagués de resumir en una sola imatge qué ha significat el 2007 per a mi seria, sense cap dubte aquesta:

Perquè se'm veu feliç, se'm veu guapa (ja sé que no està bé que ho digui jo, però és le que hi ha), se'm veu blava, en definitiva: se'm veu, que és el qeu importa.

Però tota aquesta felicitat no l'he aconseguida jo sola, ha estat gràcies a tots vosaltres (els que llegiu això i els que mai ho fan), uqe m'heu fet somriure quan no podia, que m'he ajudat a plorar sense queixar-vos, que m'heu regalat minuts del vostre temps, que hey cregut en mi i que, sobretot, mai heu tingut un NO per a mi.

Us estimo, més del que us penseu, però menys del que podria estimar-vos, així que: objectiu per al 2008: estimar una mica més!! (i odiar-te més i més cada dia, perquè t'ho mereixes, i perque odiar-te me fa estimar-te mil cops més)

I poca cosa més a dir, que tingueu un 2008, com a mínim, 2 cèntims millor que aquest 2007.

Petonets i abraçades a tothom!!!

La llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix

2007-11-29T09:02:00.000+01:00

Doncs ja tocava que tornés a les arrels que van motivar aquest blog. Ja tenim un altre puzzle acabat i penjar. De fet, ja fa un parell de setmanes que està penjat, però no he trobat el moment adient per dir-ho.

Aquest puzzle ens ha costat (en temps) més en fer-lo: com ja hem començat les classes no tenim tota la tarda per anar posant peces, però tot i així, el vam aconseguir0 acabar.

(quan el senyor Blogger em deixi penjaré la respectiva foto)

l'Oriol i jo volem agraïr l'ajuda dels Carlos (Tren i Ojitos), sense vosaltres, això igualment hagués estat posible, però no tan aviat.

Un petonet per a tothom!!

Merendeando con Meme

2007-11-22T12:38:00.000+01:00

Sembla ser que últimament només escric per incitació d'altres persones (al foro de Grups de Pressió, al blog, els e-mails,...) però bé, es el que hi ha i millor això que estar calladeta, no?

Doncs resulta que m'han convidat a fer un mos. Aquest llista, és, però, molt més curt i delicios, es tracta de fer una relació dels 5 embotits que més ens agraden i ordenar-los de més bó a menys bó.

1.Formatge: En totes les seves variant, sol, amb pà, en la truita, en la carn,... m'encanta!
2.Jamón del País: Està tant bo i delicios... sobretot si está sec i has de fotre-li una bona mossegada. I res de tallar-lo finet, no! a tacos!!
3.Pechuga de pavo cuita: És com el pernil dolç (jamón york), però millor.
4.Xoriço: sobretot si está tendre i jugoso...
5.Butifarra Negre: m'agrada tant crua com cuita, està bonissima!

M'està entrant gana!! Ains... doncs bé, ara toca anomenar aquells que hauran de fer el seu Meme d'embotits, però, sabeu? qui el vulgui fer, que el faci i qui no, doncs no, així de fàcil.

Mi Meme me mima

2007-11-16T11:10:00.000+01:00

Bueno, doncs desprès d emolts dies, avui tinc temps per escriure. Resulta que hi ha dos senyorets (El Didac i el Carlosdelosojitos) que no se'ls ha acudit una altre idea que pasar-me un Meme.

Què que és un Meme? Doncs la veritat, no tinc ni idea, però bé a ser la obligació de fer una llista amb les 20 sèries de la televisió que m'hagin marcat per algun motiu, així que, sense més dilació, procedeixo a fer el maleït llistat...

1.FLY, l'heroi que lluita contra el vent. Un clàssic de quan era petita i veia la tele mentre em menjava un entrepà al sofà de la iaia.

2.PETIT CHEF, mai he volgut saber cuinar, la cuina em fa mandra, però és cert que aquest noiet amb els seus cortes a lo juliana em tenia encadilada.

3.ALLY MCBEAL, per la seva culpa vaig començar dret...

4.JAG, alerta roja, no m'agradava gaire, ho reconec, però és que el prota és tan guapo, i li quedaven tan bé els trajes... :p

5.ALERTA COBRA, em mola molt com deixen els mercedes.

6.NISSAGA DE PODER, sabieu que vaig coincidir amb la que feia de Rosa en una boda!!??

7.WILL&GRACE, les aventures d'un gay guaperes, una bisexual tetuda y ricachona, un gay més sortit del compte y una decoradora heterosexual són més que divertides.

8.DORAEMON, qui digui que aquests dibuixos no li agraden menteix.

10.HOSPITAL CENTRAL, ho reconec, m'agrada.

11.TORCHWOOD, me la va passar l'Oriol y realment, per ser una sèrie amb extraterrestres i persones rares, m'agrada força

12.CABALLEROS DEL ZODIACO, no podia faltar...

13.BOLA DE DRAC, una altra de les mítiques

14.ARALE, o el Dr. Slump, encara avui fem conya amb ella...

15.JUANA Y SERGIO, crec que per culpa d'aquesta sèrie que m'agrada tant practicar el volley, llàstima del canell i del quiste...

16.SAILOR MOON, jo em demanava, smepre, ser la Venus.

17.HATORI EL NINJA, soc una experta dibuixant-lo (jajajajajaja)

18.NUMBERS, les mates no m'agraden gaire (no se'm donen bé), `però és flipant com el ricitos del res treu una teoria i resol els casos.

19.ANATOMIA DE GREY, m'agraden les trifulgues sentimentals i el slios amoroso-sexuals que es porten entre ells, i m'agrada per l'Omali :p

20.SAKURA CARD CAPTOR, recordo que va haver-hi una època en la que la seguia i molt, però no era per la història, sinó més aviat pels modelitos que l'amiga morena li feia a la Sakura.

Uff... això és més difícil del que semblava, tot i que estic convençuda que m'he deixat per posar moltes sèries que m'han agradat, aquetses són les 20 primeres que m'han vingut a la memòria. No sigueu gaire crítics amb mi, si us plau...

I pel poder que m'ha estat otorgat, paso aquest Meme a l'Eingel, a l'Àlex, a la Lídia, a la Cristina i a la Judith.

Ale, petonets!!

Començant

2007-10-24T21:53:00.000+02:00

No seria jo si no fes menció a aquesta més que meravellosa obra d'art.

Potser aquesta hauria d'haver estat la primera entrada del blog, l'inici d'una nova etapa, però bé, he preferit posar-la ara perquè realment avui és quan comença un nou camí.

De fet no varia gaire a com estava actuant fins ara, però és que avui m'he plantejat dos propòsits d'aplicació quasi inmediata:

* Aplicar-me de valent en el TFC (Treball Final de Carrera)
* Fer una mica més d'esport, d'exercici (footing de 20:00 a 21:00, qui s'apunta?)

Així que, com diria aquella cançoneta... Welcome to my life!!!

La persistència de la memòria de Dalí

2007-10-22T13:26:00.001+02:00

Animats amb això de muntar puzzles, l'Oriol es va comprar un (no revelaré quin fins que el tinguem enmarcat) de 3000 peces, una rèplica d'una obra mestra.

A cap de dues setmanes, vaig tornar a l'Interkits i vaog comprar le que fins ara és l'últim puzzle que hem muntat:

Aquest ens va ocstar força més que l'anterior, i no només pel fet de tenir el doble de peces (aquest és de 1000), sinó per la gran varietar de colors (¬_¬) que té.

Però bé, fa un goig quan el tens muntadet... :D

L'habitació d'Arle de Vicent Van Gogh

2007-10-19T23:12:00.000+02:00

A finals de juny li vaig comprar a la meva mare un puzzle de 500 peces. A priori no semblava una imatge difícil, però entre pitus i flautes la meva mare no va poder montar-lo.

La segona quinzena d'agost, com que l'Oriol i jo ens vam quedar sol, una nit ens am decidir a montar-lo. La veritat és que ens va costar una mica, però el vam acosenguir acabar, el vam enmarcar i ara està guardat a l'armari a l'espera que el pengi a la paret.