Silenci

(...)

M'agrada el silenci, i l'olor a boniatos i castanyes recent fets.

(...)

M'agrada el silenci, i saber que demà serà una gran dia.

(...)

Silenci, que ningú sàpiga què passarà demà. Silenci, no diré res.

La Princesa Talladora

Aquesta és la història de la Princesa Talladora, que jugava a embrutar estores i menjava davant la rentadora.

Hi havia una vegada, en un petit poble al peu d'una gran muntanya de color rosa, un castell vermell on vivien feliços el Rei i la Reina. Eren tan feliços, que van decidir fer sexe per tenir un fill príncep que rescatés princeses encisadores.

Aquella nit van treure's la roba i van disposar-se a concebre el futur Rei. La nit va ser llarga, la llum de la cambra no es va apagar en cap moment, però no ho van fer bé, i al cap de nou mesos va neixer la Princesa Talladora, que, evidenment, no era un home.

(...)

Així que, pel seu vintisegon aniversari, van decidir regalar-li una rentadora, per netejar les estores que dia sí i dia també, embrutava.

La Princesa Talladora va llegir-se les instrucciones de com funcionava aquell màgic aparell: polvos per aquí, botons per allà, no semblava difícil, però tampoc era bufar i fer ampolles. Per practicar, va agafar set dels centenars d'estores que giuardava en l'armari blau de la pared del fons i va embrutar-les com mai havia embrutat cap estora: una amb xocolata, l'altre amb melmelada de maduixa, una altra amb fang, l'altre amb cireres madures, en una va abocar una ampolla sencera de vi del Priorat, la més blanca de totes, la va pintar amb retoladors de mil colors i la última, de color negre, va omplir-la de guix i de farina.

Va ficar-le stotes dins la rentadora, va seguir le sinstruccions i va anar a buscar le dinar. Volia veure, en directe, com auqella sorollosa màquina desfeia tot el que havia embrutat. L'operació va durar dues hores.

En acabat, la Princesa Talladora va agafar un per un els set estors, els va mirar i remirar i, en veure que havien quedat impecables, va sortir al jardí del castell, va enfilar-se en l'arbre més alt i, fent un gran salt, va convertir-se en un milió d'estrelles.

Vermell

Tinc un amic que, quan veu coses de color vermell, es queda mut. Deixa de parlar fins que torna a veure quelcom blau. Com que el conec, quan quedo amb ell porto a sobre unes ulleres amb els vidres blaus. Quan es queda mut, se les poso i li faig mirar alguna paret blanca.

Tinc un amic que no sap expresar-se quan veu coses vermelles, per això jo em vesteixo de groc o de negre. I a vegades em fa ràbia no pder-me posar el meu vestit vemell, però és que prefereixo que el meu amic em parli.

Bé, en realitat no tinc cap amic que es quedi mut quan veu coses vermelles, la frase corrrecta seria que tenia un amic que es quedaba mut quan viea coses vermelles, perquè aquest amic ha après a parlar malgrat tot el que l'envolta sigui vermell, i m'agrada que parli sempre, que no es quedi mut mai i que expresi tot el que sent quan li vingui de gust.

Tinc un amic que em diu que m'estima sense que li faci vergonya, que em diu que m'estima sense que se li enredin les paraules. Tinc un amic que m'estima.

------------------------------------------------------

Para mi tú eres el mal, eres la única verdad, mi razón para continuar. El motivo de vivir, planeando sobre ti, el alivio de mi soledad. Para mi tú eres el centro de mi pequeño universo. Para mi tú eres la lluvia resbalando sobre mi y la luna que quiero sentir. Mis palabras sin decir, las canciones sin cantar y un millón de puertas por abrir

Si no quieres no tienes que responder, pero quisiera saber: ¿que soy yo para ti? ¿otra noche sin dormir? ¿una escena de amor o siempre un último adiós? ¿que soy yo para ti? Dime: ¿qué va a ser de mí? Volver a abrazarte así, dímelo: ¿qué soy yo para tí?

Para mi tú eres el sol que inundo mi corazón, el camino de mi salvación. Para mi tocar tu pelo es como estar en el cielo entre tu luz azul y tu calor.

Si no quieres no tienes que responder, pero quisiera saber: ¿que soy yo para ti? ¿otra noche sin dormir? ¿una escena de amor o siempre un último adiós? ¿que soy yo para ti? Dime: ¿qué va a ser de mí? Volver a abrazarte así, dímelo: ¿qué soy yo para tí?

Para mi tú eres mi hogar donde yo quiero llegar y abrazarte a tí para dormir. Ahora dime sin pensar si este amor es de verdad, dime: ¿qué soy para ti?

http://es.youtube.com/watch?v=ZwlMmmmse5Q

Diuen que un cop et llegeixes un llibre, aquest es transforma en un element purament decoratiu i que la seva única utilitat positiva és la de poder presuimir, davant els amics, de ser un devora-llibres.

Però els que em coneixeu, sabeu que hi ha un llibre, un petit llibre, diria jo, que per més que me'l llegeixi, per més que el miri i remiri, mai en tinc prou.

I ara tinc dos motius més per llegir-me'l, un suec i un finlandés. Gracias, muchas gracias.

I canviant de tema, o bé, canviar, el que es diu canviar, no gaire. Prometo guardarlo como si fuera un tesoro, porque, a decir verdad, es un tesoro, que fué leído por última vez el 6 de octubre y releido por primera vez cuatro días después; y a pesar de las paginas amarillentas y el paso de los años, sigue conservando la magia del primer día.

En resum (i pels que encara no heu entès de què va la història), l'Eingel m'ha enviat tres exemplars del Petit Princep: en suec, en finlandès i el seu en espanyol. Otra vez, y mil veces más: Gracias, muchas gracias.

Com sabré que l'he trobat?

-Com sabré que l'he trobat?
- Perquè t'ho dirà el cor.

Feia 20 anys que la Nora i la seva mare havien tingut aquella conversa, feia 20 anys que la Nora intentava donar sentit a aquella frase, i no va ser fins aquell dia que ho va entendre.

"Perquè t'ho dirà el cor", es va repetir mentre l'Albert l'estrenyia fort contra el seu pit i li acaronava la cara mentre li deia: "T'estimo, princesa, t'estimo moltíssim"